S’usa quan parlem d’una cosa molt groga. Es diu també de la pell de les persones que tenen determinades malalties, com ara la icterícia, coneguda popularment com a aliacà.
En la novel·la Ribera, de Josep Lozano, podem llegir:
Després ella va tindre una hepatitis de cavall. Es va quedar groga com el safrà, i Miquel va anar a vore-la tots els dies que va estar a l’hospital Peset.
En la novel·la Barroca mort, de Vicent Josep Escartí, llegim:
A mon pare, valent i tot com era, el derrotaren les febres malignes, les maleïdes febres que tanta desgràcia causen per tot el regne. Va passar vint-i-nou dies malalt al llit, suant i groc com el safrà. l es morí de tant de suar, cosa que el féu anar aflaquint-se, talment com si amb la suor se li hagués anat la carn i la sang i fins i tot, els ossos.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada safrà, diu:
Estar groc com el safrà o més groc que safrà: es diu d’una persona o cosa molt groga.
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.