Molt gran.
En la rondalla Joan-Antoni i els torpalls, d’Enric Valor, trobem:
Hagué de dinar enmig del camp, a l’ombra d’un arbre que ell no coneixia abans per no haver-n’hi a la Foia de Castalla a causa del fred: un garrofer. Ell ara ja sabia com es deia, puix que ho havia preguntat al poc d’arribar a la Marina. ¡Quina ombra tan fosca i tan fresca feia aquell noble arbre, gran com una església!