gran com un ventre de prenyada / grans com a ventres de prenyada

Molt gran.

En la novel·la Júlia, d’Isabel-Clara Simó, trobem:

I encara es va acostar a la plaça i va arribar a temps de trobar el vell dels melons. En va comprar un de gran, com un ventre de prenyada, que ressonava si el colpejaves, senyal que era dolç.