Molt gran.
En la rondalla Esclafamuntanyes, d’Enric Valor, podem llegir:
Dit i fet: quan parpellejà en el cel moradenc el primer estel del vespre, ja va sentir un bramul ferest i esborronador per dins la fronda que el voltava. Al moment, per un caminal, va eixir un bou, un bou de veritat, però gran com un elefant: un animalot aspre, cerrut i que passava ben bé de les cent cinquanta arroves.
En Les ales d’Àngel Vidal, de Joan Martínez Monjo, trobem:
Sentia por, una por gran com un elefant; al moment, però, amb un cert esforç vaig oblidar-la.