gran com un castell / grans com a castells

Molt gran.

Vicent Ortega, en la novel·la El collidor d’ànimes, escriu:

Allí mateix, a uns pocs metres d’on s’havia ajagut per esperar que el prengueren, l’alcalde d’Alzira, al qual coneixia perquè l’havia vist tres o quatre vegades als mítings que s’havien fet abans i durant la guerra, un home gran com un castell, ben cepat i amb el cap pelat com un meló d’Alger, en sentir que la rendició ja era un fet, sense encomanar-se ni a Déu ni al dimoni, s’acomiadà d’aquells que tenia més a prop, cridà un “Visca la República!”, que va ser contestat pertot arreu, i tot seguit extragué una navalla d’afaitar de la butxaca de la jaqueta per a, immediatament, amb una sang freda esfereïdora, tallar-se la jugular davant tothom.