Molt gran, molt extens, molt ample, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la novel·la Júlia, d’Isabel-Clara Simó, podem llegir:
–A voltes, Júlia, crec que no tinc cames, ni braços, ni cara, ni res de res, més que un cor gran com la serra de Mariola, que m’arriba de la punta dels dits als cabells, que m’ompli de tu.
En el cas d’aquest text d’Isabel-Clara Simó, dir que algú «té un cor gran com la Serra de Mariola» significa que té molt bon cor, que és molt bona persona.
Aquest modisme comparatiu es propi del parlar d’Alcoi.