Molt gran, molt extens, molt ample, tant en sentit real com en sentit figurat.
En Les ales d’Àngel Vidal, de Joan Martínez Monjo, podem llegir:
–Sí… Com tu mateix, als set anys vaig adonar-me que tenia ales. I també que els altres no en tenien… Vaig constatar, amb una tristesa rugosa i gran com la mar, que ningú més no en tenia… Per això… em vaig sentir diferent…
En la novel·la La casa de les flors, de Joaquim Gonzàlez Caturla, trobem:
La vista se te n’anà tot dret cap al riu, que es mostrà davant vostre ample i seré, amb tots els blaus possibles, tan gran com la mar.