1) En sentit real: ‘tan gran com el puny d’una persona’.
2) En sentit figurat: ‘molt gran’.
En la novel·la Les joies d’una dama d’Alacant, de Dolors Ivorra Maestre i Martinià Perona Alcañiz, podem llegir:
El menú quasi sempre era el mateix. Uns quants primers per a triar: macarrons, llentilles, brou amb una pilota de carn gran com el puny d’un manobre; a l’estiu hi afegien el gaspatxo andalús i alguna cosa fresqueta més que se li haguera ocorregut, a la cuinera.
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, llegim:
L’amo va escriure la carta i li la va donar a Peret, que va fer camí barranc cap avall fins arribar a un lloc on va veure un pardalet enviscat. Pensant que bé li podria vindre, el va agafar i va continuar el seu camí. Baixant, baixant, es va trobar al mig del camí un tros de formatge blanc, gran com el puny.
En Basquetmania, de Jordi P. Llavador, trobem:
La diversió consistia a col·locar una pedra, tan gran com un puny, damunt d’una roca, mentre la resta de participants intentava, després, llevar-la’n.