S’empra per a dir que algú té molt mal geni, molt mal caràcter.
En Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda, trobem:
He conegut dos propietaris: la senyora Pepa, que era una senyora amb un geni com un dimoni i vella com l’anar a peu, i el senyor Rovira, que era un tros de pa i que mai no es ficava en res.