S’usa per a expressar que algú té les galtes molt grans.
Joaquim Martí i Gadea, en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 42 del 1r afegitó), escriu galtes com a bollos:
Encara que totes perteneixen al sèxo bell ó huapo, la major part d’ elles mereixen el dictát de llejes, siguent molt poquetes les qu’es pòden dir huapes ó boniques, y encara éstes, si les miren be, casi totes tenen una imperfecció ú atra, la una té una boca com una saria, l’atra unes dents com á pales, ésta un nas com una picòla, eixa un còll com una tortuga, aquélla uns ullets com á trahuets, la de més allá unes orelles com á pámpols, y la que no’s jata ò nana, es negra com un còrp ó té unes celles com á márgens, uns morros com á cociòls y unes galtes com á bollos, de mòdo que dasta les agraciades y ben paregudes tenen un defècte ó atre, la que no’ls te tots.
NOTA: El modisme comparatiu tindre unes galtes com a coques boves el conec del meu parlar alcoià. A Alcoi s’anomena coca bova a la coca feta de pasta molt tova i de forma semiesfèrica. La pasta es fa amb els ingredients següents: ous, farina de blat, sucre, oli d’oliva, rent i aigua. Coca bova és la denominació que rep aquesta coca a Alcoi, Pedreguer, Pego, Xaló, Llíber, Orba i altres poblacions del migjorn valencià. Però, per a anomenar la coca en qüestió, els valencians tenim altres denominacions i així, a la Vila Joiosa, Benidorm, la Nucia i altres localitats meridionals rep el nom de tonya; a Sueca i a Castalla, pa d’ou (que es pot aglutinar en padou); a Callosa d’en Sarrià i Gata, pa socarrat; a Alzira coca d’aire; a Xàbia, pa cremat; a Alberic, pa d’aire; a Elx i Santa Pola, fogasseta, i a Guardamar, Agullent, Benigànim, Benissa, Calp, Tàrbena i Senija, mona. El nom fogassa, que usem per a denominar un pa blanc redó amb tres talls que formen un triangle, abans també s’usava per a denominar la coca especificada, però actualment ha caigut en desús en eixa accepció. La denominació tradicional de València ciutat és coca d’aire, però actualment s’ha generalitzat l’ús del castellanisme panquemado. La paraula bollo que usa Joaquim Martí i Gadea en l’exemple que he posat de Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè és una paraula castellana que no s’acostuma a usar en valencià.