fugir com una llebre / fugir com a llebres

Fugir ràpidament d’algú o d’alguna cosa.

Denota covardia.

Antoni Maria Alcover, en Aplec de rondaies mallorquines, escriu:

Com aquests veren clar que era ell, no l’esperaren gens, sinó que giraren en coa, fugint com a llebres que es cans encalcen, cridant:
 –¡Ho és; es dimoni de l’Emperador a cavall! ¡I deien que era mort! ¡Bona casta de mort!