Fugir d’algú o d’algun lloc molt ràpidament, d’una manera descontrolada.
En la novel·la Aigua en cistella, de Carme Miquel, podem llegir:
Jo, molt erta, li vaig respondre que només hi entraria quan fóra necessari i ell em contestà que necessari ho era sempre perquè em necessitava tothora i res el faria més feliç que la meua companyia. M’agafà les mans però jo vaig fugir com un llamp.
En la narració curta Del mestre sangrador i los teuladins golafres, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, llegim:
No cal dir que quan es veren lliures fugiren com a llamps fins a la teulada d’enfront, on estava un grandíssim estol de teuladins que havien fet tard a la fartera diària; los quals presenciaven esglaiats la desplomada més esgarrifadora que veren ulls de teuladins.
En el llibre de narracions curtes En blanc i negre, de Rafa Gomar, trobem:
Llavors, fugíem com a llamps; no volíem ni que el seu esguard entropessara amb nosaltres.
NOTA: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com un llamp que definix com a ‘molt ràpidament, a gran velocitat.’