fugir com un esperitat / fugir com a esperitats

Fugir d’algú o d’algun lloc molt a pressa, d’una manera descontrolada.

En L’última paraula, de Toni Cucarella, podem llegir:

Un propòsit que Maties Sorell va trobar tan desgavellat que el va comminar a fugir com un esperitat.

En la novel·la Homeless, de Pau Vidal, llegim:

I va ser aleshores que em va venir la idea: per què no aprofitar que fugiran tots com a esperitats cap al carrer per tirar-ne una altra enmig del vestíbul?

En novel·la juvenil Els dorments, de Vicent Pascual, trobem:

Els soldats en tingueren prou. Pujaren als cavalls i fugiren com a esperitats mentre el vell i el xiquet, que durant la lluita s’havien amagat davall del carro, havien eixit i miraven de reüll l’alidrac ajocat al muscle de Frad.

En l’article ‘Parc Bush’, de Josep Santesmasses, publicat en El Pati i reproduït en el llibre Riu avall: recull d’articles (1986-2002), llegim:

Parlo seriosament. Veureu, el parc automobilístic és cada dia més impressionant; els ciutadans de les ciutats els caps de setmana, si poden, fugen com a esperitats.

NOTA: En aquest modisme comparatiu la paraula esperitat significa ‘molt excitat’.