Fugir d’algú o d’algun lloc molt a pressa, d’una manera descontrolada.
Joaquim Martí i Gadea en Ensisam de totes herbes (pàg. 478) escriu:
No cal dir qu’al istant es tirarem á plegarles, mes contents qu’un chiular; poro no be haviem acabat, sentirem una gran remor, y es chirem y veem una escampá de conills y llebres qu’á pilots eixien de davall les mates, fochint cap asi y cap allá com á desesperats.