Fugir d’algú o d’alguna cosa de manera decidida. Pot ser per por, però no necessàriament.
En On ets, Gigi?, de Bernat Capó, podem llegir:
Amb l’experiència adquirida, quan Gigi veu un xicon li fuig com el dimoni a la creu.
En la novel·la La senda llarga, de Josep Usó, trobem:
–Li fugia com el dimoni a la creu –no pot estar-se ara d’exclamar.
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, llegim:
Això era un iaio que tenia una filla i cinc néts. Ell era un home sec, un tant estrany, que sempre buscava la solitud i no volia tindre relació amb ningú. El seu caràcter dur i aspre arribava a espantar els mateixos animals domèstics que tenia, que no volien estar mai prop d’ell i li fugien com el dimoni a la creu. La veritat és que era un home que només de mirar-te et despatxava.
NOTA 1: El Gigi que trobem en l’exemple literari que he posat de Bernat Capó és un gosset que l’escriptor va tindre uns quants anys i que se li va perdre.
NOTA 2: El modisme comparatiu fugir com el dimoni a la creu l’arrepleguen el pare Lluís Fullana Mira en el seu Refranyer valencià, el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV (en l’entrada dimoni).