Fugir d’algú o d’algun lloc molt a pressa, d’una manera descontrolada.
En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Però un dia va agarrar tres mil dos-centes quaranta-cinc dotzenes de raboses, i algun rabosot, els va lligar al rabo un menat de fenassos i, pegant-los foc, va agullonar als animalets en una agulla saquera posada a la punta d’un pal i els féu eixir, més brusents que l’oli, pels camps, campers i camperassos d’aquella gentola.
Les raboses, més coentes que un forc d’alls, al sentir la flameta per los garrons, fugien com ànimes condenades, corrien com a llamps, ficant-se dins los camps de blat dels filisteus –sense deixar blat per a fer un remostró de pa– cremant-ho tot, passejant lo plomall encès pertot arreu, sofrimant les pures aures marines, mascarant tots los cudols, torrant serps i aliacrans, i fent d’allò un acabament de món.