Extremadament fràgil
En Els camps dels vençuts, de Toni Cucarella, llegim:
Em sentia fràgil com un bri de palla, amb les cames penjant enlaire i buscava on recolzar els peus. Va engegar-la i jo tremolava com un pàmpol, de por i d’emoció alhora. Quanta impaciència en calcular tot el temps que encara havia de transcórrer fins que jo poguera posseir una moto, com ara aquella Derbi teua o fins i tot una de més atrotinada, prou més “pot” encara. El cas era tenir una moto i gaudir-ne, ostentar-la.