fràgil com la porcellana (o com una porcellana)

Extremadament fràgil

En I la pau, de Miquel Adlert, podem llegir:

Aquella doneta, deliciosa com un somni feliç; que semblava com Afrodita de l’escuma marina, haver nascut en una nit serena de Ramadan, al conjur de la indolència voluptuosa d’una contalla dels camellers –hòmens de Bagdad, de Basora, de Damasc de temps dels Omeies– que feien la ruta del desert aràbic; fràgil com una porcellana de Sévres; atraient com un misteri; delicada com una melodia de Mozart, era, senzillament, una dona revolucionària.