Molt fort.
Supose que l’origen del modisme comparatiu rau en el fet que el poble judeu ha estat capaç de conservar la seua religió i els seus costums durant uns quants mil·lennis fins a l’època actual, malgrat les nombroses persecucions que ha hagut de patir.
El vocable judeu (pronunciat amb e oberta) és la forma tradicional valenciana i encara és viva al migjorn valencià. La forma valenciana del femení és judia (pronunciat ‘jodia’). Sobre aquest femení s’ha format el masculí analògic jodio, hui àmpliament usat pels valencians.
NOTA: Vaig sentir per primera volta aquest modisme comparatiu el 17 d’octubre de 1977 de boca del meu company de faena i amic Juan López Pla, nascut en el Real de Gandia l’any 1940. Ell va pronunciar la j de la paraula judeu com a prepalatal africada sonora i la e ben oberta, com fem els valencians. Quaranta anys més tard, el 26 de novembre del 2017, li’l vaig sentir dir al meu amic Enric Bonet, nascut a l’Orxa l’any 1948, però ell va dir fort com un jodio, amb la j pronunciada com a prepalatal africada sonora.