1) En sentit real i referit a una persona, animal o cosa: que té molts forats.
2) En sentit figurat i referit a una persona: que té molts deutes.
3) En sentit figurat i referit a qualsevol cosa: que està molt deteriorada, que està en molt mal estat.
En la peça teatral En Peguera: monólech cómich en un acte y en prosa, de Joseph Martrus, podem llegir:
Allavoras es quant de dabó vareix notar la falta de ‘l meu paraiga, qu ‘encara que foradat com un garbell, era un para–aiga y lo que es d’aiga ne queya en abundancia.
En la peça teatral bilingüe El padre Carnot en Guimerá, de Josep Robrenyo i Tort, publicat dins Obras poéticas (Barcelona, 1855), llegim:
en fi; inventis mentidas,
que aixó be ho saben fer prou:
al pare Roch era un gust,
perque segons la ocasió
fins inventaba miracles:
sí señor: al últim foch
vingué amb lo hàbit foradat
com un garbell; digué á tots
que alló eren forats de balas
y que cap ni arribava al cos:
En Arròs i tartana –traducció en valencià feta per Ana Bayarri Moreno de la novel·la Arroz y tartana, de Vicente Blasco Ibáñez–, trobem:
La multitud s’apilotava davant dels altars per a sentir millor els actors, pillets del barri, roncs de tant de vociferar els versos, satisfets en els seus vestits de guarda-roba; orgullosos de lluir el bonet amb ploma i tirar de l’espasa quan ho requeria el miracle; i era de veure l’atenció amb què escoltava la predicació de sant Vicent, representat sempre per un jove esgrogueït, pedant i melancòlic, i les riallades amb què celebrava les bestieses del frare llec, personatge bufó que passava el temps engolint pa, aspirant rapè, mocant-se el nas amb un mocador com un llençol i foradat com un garbell, i dient estupideses pujades de to, tot per a una major edificació dels devots del sant.