1) En sentit real i referit a una persona, animal o cosa: que té molts forats.
2) En sentit figurat i referit a una persona: que té molts deutes.
3) En sentit figurat i referit a qualsevol cosa: que està molt deteriorada, que està en molt mal estat.
En el llibre Història de Catalunya al revés, de Jordi Creus, Francesc Ribera i Toni Soler, podem llegir:
—Allà a Camagüey, l’Almirall va protegir amb el seu propi cos la vida del general cubà Máximo Gómez. El pobre va quedar foradat com un colador—deia l’un.
En Un pensament de sal, un pessic de pebre: dietari obert 1990-1991, de Montserrat Roig, llegim:
I tots tenen les mans emmanillades, el cos foradat com un colador, de tants trets que els han disparat, i, també, tot de cremades de cigarretes. Que així moren, cada dia, els nens del Brasil. Els nens del carrer. Però , jo, no vull fer demagògia. (10-i-1991)
Jordi Raül Verdú, en Aitana i el bosc encantat, escriu:
Aquesta sequoia, com bé els havia informat la donzella, tenia un forat al mig del tronc, un túnel que calia travessar per enllaçar amb el camí, que continuava per l’altre costat de l’arbre. Aquest tenebrós passadís estava foradat com un colador, i les gotes de saba, incandescents, queien pertot arreu.