S’usa per a expressar la idea que alguna cosa penetra en una altra de manera constant, continuada.
En la narració curta Fusteria Orts dins Hòmens i falagueres i altres relats, de Toni Cucarella, podem llegir:
Aquell no dir res i acotar el cap, mentre Isabel, tot d’una, li llevava a son pare una borumballa de la camisa o li espolsava unes estelles del camal quan seia al balancí per fer la seua becaina. Aquell silenci que foradava com un corcó. Aquell oprimit, i reduït, renou d’escudelles i coberts.