Molt fondo, tant en sentit real com en sentit figurat.
En l’Espill, de Jaume Roig, podem llegir:
Les dones falses,
en hun clot tou
ffondo com pou,
descarnats ossos,
cames e toços,
alli·ls metien,
he ja l’omplien
les fembres braves,
cruels e praves,
infels, malvades,
e çelerades,
abominables.
En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, llegim:
I jo no parava de dir coses, d’ajudar-li en allò que podia i sabia, endevinat allò que anava necessitant, perquè el tio Ximo havia tornat novament a aquell mutisme seu, fondo com un pou, hermètic com la mort i dur com la pedra.
En la novel·la Incerta glòria, de Joan Sales, trobem:
L’àvia està clavada a la seva butaca d’invàlida. Des de la seva butaca veu el celobert, que és estret i fondo com un pou (afigura’t, ¡sis pisos!), comú a quatre immobles tan decrèpits i atrotinats com el nostre.