S’usa per a expressar que una persona és molt fluixa o ho està en un moment determinat per malaltia, defalliment, etc.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, trobem:
[…] y que sent ella també una Gica com un pi, y de bones tragaderes (conforme el pardal, la gabia), trauríen unes crìes ques podrien deixar veure: mes que latre era un pobrus, esgarrat com un cép de trepadell, un girlis mirlis, banyeta de visch y glop darrop, fluix com una estopa, revellit y alitrencat, que á la primera ya no estaria pera festes; perque home giquet, home de pet, y lo atre que yo em calle.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada estopa, trobem:
Fluix com una estopa: fluixot, mancat de vigor. Gimo era un pobrús, esgarrat…, fluix com una estopa, revellit y alitrencat, Rond. de R. Val. 53.