figa com un cabàs

1) En sentit real s’empra per a dir que una dona té una vulva molt gran.

2) En sentit figurat i referit a una dona, s’empra per a dir que té molta barra.

3) En sentit figurat i referit a una dona, s’empra per a dir que és molt tranquil·la, que no s’immuta per res, que no s’enfada mai, fins i tot, quan hauria de fer-ho.

S’usa sempre amb el verb tindre.

Joan Fuster, en Destinat (sobretot) a valencians, escriu:

S’hi van enfadar, curiosament, i simultàniament, amb la dreta més infecta: l’incident fou el d’una “massa coral” que entonava, amb una unànime “valenciania”, el “Maria Rosa, que bona estàs, / tens una figa com un cabàs!” o “La pàtria valenciana / s’empara baix ton mant”. En tot cas no era La internacional.

En Ramona Rosbif, d’Isa Tròlec, podem llegir:

Si l’haguera vista pujar al cotxe! duu pantalons blancs… li clareja tot… deu tindre una figa com un cabàs!

En la novel·la L’any de l’embotit, de Ferran Torrent, llegim:

¡Vols vore què tinc ací? Doncs mira –s’emprenyà la madam alçant-se la falda i abaixant-se les bragues–. Una figa com un cabàs! ¡Ho veus?

En la novel·la Els neons de Sodoma, de Xavier Aliaga, trobem:

“Açò es una estupidesa com un piano de gran i jo tinc la figa com un cabàs”, es fustigava.

En El cel a trossos: gent de Benborser, de Salvador Company, podem llegir:

[…] perqué ja de novençans la seua dona –la tia Esperança estava plorant just darrere d’elles, d’esquena, i semblava no escoltar-les–, que ha de tindre una figa com un cabàs, el va guipar una nit al corral de sa mare ficant-li-la a les gallines.

Àlvar Monferrer, en El romancer valencià, arreplega el romanç No hi ha mal que per bé no vinga o La muller de Don Roc, en el qual trobem:

[…] la meua Maria Rosa
té una figa com un cabàs;
que puga usar bé
és mal dret matrimonial,
que això és posar el pardal
dins del fondo d’un llibrell.

Vicent Ortega, en la novel·la El collidor d’ànimes, escriu:

El Picaportes, mig borratxo, cantava una cançoneta de taverna procaç i cridanera, que parlava d’una tavernera amb la figa com un cabàs i les mamelles com dues sàrries.

Les versions que jo he sentit d’eixa cançoneta, barroeres i bròfegues a més no poder, són les següents:

Ai xica roja, que bona estàs.
Tens una figa com un cabàs,
i unes mamelles com a melons.
Ai xica roja, ¡toca’m els collons!

I també la variant:

Maria Rosa, que bona estàs.
Tens una figa com un cabàs,
i unes mamelles com a perols.
Xiqueta meua, ¡tu a mi no em vols!

El novel·lista otosí Joan Olivares inclou, en la novel·la Dies de verema, la cançoneta següent:

La dona del tio Torraes,
la que on es gita fa jaç,
no té mamelles, té cànters,
la figa com un cabàs.

I en la mateixa novel·la, escriu:

–Com un cabàs la deu tindre eixa femella. I com et vas poder aguantar sense envestir-la?

En el Diccionari de la Vall d’Albaida trobem:

Tindre la figa com un cabàs: es diu d’una dona que és molt tranquil·la.

Cal recordar que la paraula cabàs, en valencià, s’usa metafòricament per a referir-se als òrgans sexuals femenins. En eixe sentit la trobem en El virgo de Vicenteta i l’alcalde de Favara, de Josep Bernat i Baldoví:

Embarcant-me en un cabàs / a on no toquen sòl les faves.