Referit a un ésser humà o a un animal: fer-se molt gros.
En l’escrit dialogat de Joaquim Amo Abad titulat Arrós en pollastre, publicat en el núm. 283 del setmanari El Pueblo (de Monòver) de data 6 d’abril de 1907 i que també podem trobar en Cañisaes, el llibre de Munove, podem llegir:
¡Pa qué vull dite mes; mos van fé com á bolos! Y allí mos van quedá prenín la siesta.
En el relat El estiu, dins Cañís y cañisaes, d’Amanci Matínez Ruiz, llegim:
Entre es cuatre o sinc bandos del pex del matí y es cuatre o sinc des sardines de la esprá, el bandero s’ha crompat un michanet, es gats se fan com a bolos y la canterella sempre la tens apegá as morros.
Heus ací el mateix fragment en el llibre L’oncle Canyís, l’adaptació de Cañís y Cañisaes que va fer Manuel Sanchis Guarner:
Entre es quatre o cinc bandos pel peix fresc del matí i es quatre o cinc des sardines de la vesprada, el bandero s’ha comprat un mitjanet. Del menjar salat, es gats se fan com a bolos, i tu la canterella sempre la tens apegada as morros.
NOTA 1: Sobre Cañís y cañisaes i L’oncle Canyís, consulteu el meu escrit «Sobre Canyís i les seues canyissades», que podeu trobar en l’annex 2.
NOTA 2: La primera accepció de l’entrada bolo del DNV és: ‘pedra redona’.
NOTA 3: Joaquim Martí Mestre recull el modisme comparatiu fer-se com a bolos en l’entrada bolo del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 219) i ens diu que és una locució comparativa usada ‘per a ponderar la grossària’ i posa com a exemple el fragment de L’oncle Canyís que he copiat més amunt.
NOTA 4: Com veiem, Manuel Sanchis Guarner va adaptar la paraula michanet, que trobem en la versió original, com a mitjanet –diminutiu de mitjà– que no té gens de sentit, en lloc de fer-ho com a mixanet –diminutiu de mixano– denominació col·loquial usada en valencià per a denominar el gat. Vegeu l’entrada mixano del llibre El valencià de sempre.