fer fugir com el pèl de la pasta

Traure’s de damunt a algú que ens resulta molest o indesitjable, alliberar-se d’ell, desllepissar-se’l.

En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, podem llegir:

A lo menys deixenmela açaonar a mon plaer, que la figa y la dona, quant tors lo coll es bona, y al ase y mala muller, bastonades huan de fer. No, no (replicà l Oncle), baste, ques posse de per mig un home blanch. Y a dos anades y vengudes, el feu fugir com al pel de la pasta, y bese a vostes les mans.

NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.