fer com Cotalles, que tenia dos filles i els va comprar dos pianos

Fer actes d’ostentació.

Fa referència a l’industrial tèxtil alcoià Luis Berenguer Sempere, de malnom Cotalles.

Josep Tormo Colomina, en el seu llibre El llenguatge tèxtil alcoià (pàg. 77) arreplega l’expressió pareixes Cotalles, que tenia dos filles i els va comprar dos pianos.

En el mateix llibre (pàg, 209) arreplega la cançoneta següent:

Lauís, Cotalles,
tens una panxa que t’arriba a les teulaes.
Cotalles, Lauís,
tens una panxa que t’arriba al tercer pis;
casi tan gran com la fàbrica de teixits.

I tot seguit escriu:

Com podem apreciar, a tenor de la lletra, es tracta d’una cançó popular d’època, molt simpàtica i festiva, en la qual de manera graciosa es fa al·lusió a la bona presència física del conegut empresari tèxtil local Luis Berenguer. És una tonadeta que es cantava allà pels anys vint, en les fàbriques i tallers i també per festes de Sant Jordi, quan aquest senyor era ja un home fet i dret.
 

Pel que fa a la seua fàbrica de teixits i magatzem de bales o tria de draps vells, la popular “fàbrica de Cotalles”, estava situada en el xamfrà que abarca la casa del carrer Sant Vicent que fa cantó, pujant a mà esquerra, i la primera casa de la carretera del Molinar. Segons diuen els ancians, començaria a muntar la fàbrica de telers, després de tenir ja en marxa el negoci del referit magatzem, a primeries de segle, si fa no fa, allà per l’any 1915.

Segons un estudi recent d’arqueologia industrial de l’investigador local Ramon Molina, l’edifici el va comprar l’any 1917 i li va afegir un altre cos d’obra des del xamfrà a la carretera del Molinar.

 

NOTA 1: Luis Berenguer Sempere, “Cotalles”, va nàixer a Alcoi l’any 1874.  En la segona desena del segle xx va començar a funcionar la seua indústria tèxtil en un edifici que va construir en la carretera del Molinar, cantó al carrer de Sant Vicent, al costat mateix de sa casa.

NOTA 2: La paraula cotalles deriva, molt probablement, de cota.

Joan Coromines, en l’entrada COTES del seu Onasticom cataloniae (iii, 457a36-44), escriu:

El més delicat fóra el cas dels derivats -ella/illa. Car aquí pot haver-hi, i és versemblant, no sols diminutius romànics de COS + -ELLA, O -ETULA, del seu col·lectiu, sinó també el «superlatiu islàmic» (de -él-Lãh), amb la seva variant -íllah (Fondeguilla, Boabdil etc.). Ens preocupa majorment, pel fet de trobar ja Coteillas (o amb -ca- mal llegida, Cocallas) en el Rept., com a nom del te. de Val., alquería (p. 176) o vinyes (p. 243). També caseta de Cotalles en te. de Cocentaina (xxxiv, 25.1).

La“caseta de Cotalles” que cita Joan Coromines és una finca que es troba en els Algars, pedania de Cocentaina.

NOTA 3: Done les gràcies a Josep Tormo Colomina per la informació que m’ha facilitat.