fer com Cotalles, que tenia dos filles i els va comprar dos pianos

Fer actes d’ostentació.

Fa referència a l’industrial tèxtil alcoià Luis Berenguer Sempere, de malnom Cotalles.

Josep Tormo Colomina, en el seu llibre El llenguatge tèxtil alcoià (pàg. 77) arreplega l’expressió pareixes Cotalles, que tenia dos filles i els va comprar dos pianos.

En el mateix llibre (pàg, 209) arreplega la cançoneta següent:

Lauís, Cotalles,
tens una panxa que t’arriba a les teulaes.
Cotalles, Lauís,
tens una panxa que t’arriba al tercer pis;
casi tan gran com la fàbrica de teixits.

I tot seguit escriu:

Com podem apreciar, a tenor de la lletra, es tracta d’una cançó popular d’època, molt simpàtica i festiva, en la qual de manera graciosa es fa al·lusió a la bona presència física del conegut empresari tèxtil local Luis Berenguer. És una tonadeta que es cantava allà pels anys vint, en les fàbriques i tallers i també per festes de Sant Jordi, quan aquest senyor era ja un home fet i dret.
 

Pel que fa a la seua fàbrica de teixits i magatzem de bales o tria de draps vells, la popular “fàbrica de Cotalles”, estava situada en el xamfrà que abarca la casa del carrer Sant Vicent que fa cantó, pujant a mà esquerra, i la primera casa de la carretera del Molinar. Segons diuen els ancians, començaria a muntar la fàbrica de telers, després de tenir ja en marxa el negoci del referit magatzem, a primeries de segle, si fa no fa, allà per l’any 1915.

Segons un estudi recent d’arqueologia industrial de l’investigador local Ramon Molina, l’edifici el va comprar l’any 1917 i li va afegir un altre cos d’obra des del xamfrà a la carretera del Molinar.