1) En sentit real: ‘molt fart, molt ple, per haver menjat excessivament’.
2) En sentit figurat: ‘cansat d’alguna cosa, d’algun assumpte, d’alguna situació que es fa molesta, fastigosa, insuportable’.
En la novel·la La mel i la fel, de Carme Miquel, podem llegir:
–Pobre? Se’n va anar fart com un gos. Es veu que de banda de nit s’havia menjat mig cabrit ell a soles i s’havia begut quatre o cinc botes de vi.
En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, llegim:
A la nit també va beure més del compte amb Montell, al bar Miller, i li va confessar que estava fotut i fart com un gos de ser un ningú […]
I en la mateixa novel·la, una mica més avant, trobem:
Estic fart com un gos de viure ací, a les Eretes.
NOTA: El Diccionari de la Vall d’Albaida recull: «Estar fart com un gos: atipat amb excés.»