estovar-se com un filadís

Sentir-se algú content, devanit, pagat, satisfet, per alguna cosa que se li diu o se li fa o per alguna cosa que percep en altres persones que el  complau i l’afalaga.

En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, podem llegir:

Era esta doneta, com tinch dit, una pintura; poro á tan rampina y carecéra, que per tres y no res girava la casaca: y salegráva tant de áureles en qualsevol, que en ferli algú memèus, ó anarli ballant laygua davant, sestováva com un filadís, se desfea com la sal en laygua, y es derretia com un greix.

En la novel·la Vespres de sang, de Joan Olivares, llegim:

A l’entrada al poble, vaig notar que la gent em mirava d’una manera estranya. “És clar que sí –vaig estovar-me com un filadís– ningú no s’ho esperava, veure’m conduint amb aquesta autoritat la mula de Silví amb dos corbos. I jo sol, sense el pare.”