S’usa per a expressar la força que té per a un home l’atracció sexual d’una dona i la influència que tenen les dones en les decisions que prenen els hòmens.
En El vol de les papallones, de Maurici Belmonte, podem llegir:
–Estàs enxonadet, fill meu. Esta dona t’ha donat la tassonà. Sempre s’ha dit que estira més un pèl de figa que una maroma de barco. I a tu eixe pèl et té desbaratat. I això que és més prim que un fil de teranyina!
En la novel·la Crònica negra, de Juli Alandes, llegim:
–Les dones…
–I és que, com diria Rivel, estira més un pèl de figa que una maroma de barco.
En La filosofia del refrany valencià, d’Eugeni Alemany, escrit que podem trobar fàcilment en internet, trobem:
Estira més un pèl de figa que una maroma de barco. Sens dubte, este és un dels proverbis més bells i més exemplar de la plasticitat de la FOV (Filosofia de l’Obvietat Valenciana). Perquè ho diu un valencià, perquè este mateix proverbi te l’amolla un dalai lama, i només perquè és el dalai lama es queden tots espatarrats i li l’aplaudixen.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer, el DNV de l’AVL i el Diccionari català-valencià-balear en l’entrada maroma.