Estimar (o estimar-se) moltíssim, d’una manera exagerada.
En el conte Parricidi, de Víctor Català, podem llegir:
La Lena tirà el cap enrera, mig ofegada… Prou que el coneixia ella el geni estrany i tempestuós d’aquell home que l’estimava com un boig i que la matava a força d’estimar-la.
En Nit i la tempesta del no-res, de Víctor Peris, llegim:
Tot i que s’estimaven com a bojos, Nit i Harun mai no havien parlat de casar-se, ni per una cerimònia cristiana ni signant un contracte davant d’un magistrat musulmà, tal i com exigia la llei islàmica.
NOTA: El conte Parricidi, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.