Estar completament boig.
Referit a la cara d’una persona: encés, fortament enrojolat, amb les galtes molt vermelles.
En la narració El llibre dels exàmens, d’Albert Garcia Hernández, podem llegir:
Helena, amb una fredor que va esglaiar Arcadi, sentencià:
–Ja us vaig dir que no té remei. Està com una gàbia.
En la novel·la Escacs de mort, d’Eduard Mira, llegim:
–Esteu com una gàbia! Sortir pels carrers en la vostra situació! –em bonegà com a bon company que era, i em féu a mans els fulls.
En la novel·la juvenil Habitació 502, de Pep Castellano, trobem:
Ella estava segura que no eren lladres els qui li regiraven el cotxe. Si l’havien oblidat sense voler, pagava la pena buscar els amos d’aquell sobre groc que li havia aparegut a la guantera i que li feia tindre el cap ple de grills. Pagava la pena, només per deixar d’estar com una gàbia.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV de l’AVL.