estar com un cabàs de gats (o com un sac de gats)

Estar completament boig, no estar bo del cap.

En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, podem llegir:

Estàs com un cabàs de gats, Dúlia!  –s’emprenyava, i marxava renegant i maleint la seua germana.

En Els camps dels vençuts, de Toni Cucarella, llegim:

–Allò no té futur. Estan tots com un cabàs de gats. Sempre estan renegant i maleïnt… És un infern…

En Vespres de tardor, de Josep Lluís Tàrrega, trobem:

–Amor meu, –agafant-li la mà– no creus que tu i jo estem protagonitzant la més bella història d’amor que mai s’ha escrit?
–Estàs boig!
–I tu estàs com un cabàs de gats!
–I tu no estàs acabat!
–Mira-te-la ella, aquesta nina de porcellana.
–Ui! Milhòmens!

Marisol Gonzàlez Felip, en Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió estar com un cabàs de gats que definix de la manera següent:

Tenir idees i actuacions poc consistents. Ex.: Em pensava que este fuster tindria més formalitat, però ara veig que està com un cabàs de gats. SIN.: tindre el cap ple de grills, tindre el cap ple de pardalets, estar com una cabra, estar guillat/ada, estar com una gàbia.

NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.