Referit a un conjunt d’éssers humans: estar molt estrets, molt junts, en qualsevol lloc.
En la novel·la Exercicis respiratoris, de Rafa Gomar, podem llegir:
–Sí, però estarem com figues en cofí… I a més, el fantasma de l’herència gravitarà de manera general i una altra vegada sobre la majoria dels descendents.
En la novel·la La senda llarga, de Josep Usó, trobem:
Els pares de Tereseta també decidiren marxar. I se n’anaren a una alquerieta d’una tia segona al terme de Borriana. Allà s’estaven com figues en cofí; però almenys, de moment, no hi havia bombardejos.
NOTA 1: El DNV arreplega el modisme comparatiu com a figues en cofí que definix com a ‘molt estrets, molt ajustats en un espai reduït’.
NOTA 2: Com veiem, en aquest modisme comparatiu d’igualtat, Rafa Gomar i Josep Usó no empren com a amb valor comparatiu que és el que els valencians hem fet sempre i com ho recull el DNV de l’AVL.