Deixat caure d’amunt d’un lloc amb els braços i les cames estesos.
En el relat Aries de camp, dins Cañís y cañisaes, d’Amanci Matínez Ruiz, podem llegir:
Tamé uno se posa a diná, sense pará de auxá es mosques. A la micha hora de la menchá, de la sal, del pebre, des pebreres coentes y del vinarro, tens que embocate un cante de aiua, y caus espatarrat, com una granota, damún del llit.