1) En sentit real: escapar-se lliscant.
2) En sentit figurat: escapar-se hàbilment d’un lloc determinat.
3) En sentit figurat: escapar-se fàcilment de situacions difícils, compromeses, problemàtiques; defugir amb facilitat els compromisos, les obligacions, els deures, les responsabilitats; evitar hàbilment situacions que són contràries als nostres interessos.
En el llibre La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), de l’oliver Manel Arcos i Martínez, podem llegir:
En aquesta ocasió, els urbans s’ho havien jugat tot a una sola carta, perquè no volien que Sala tornara a esmunyir-se com una anguila.
En la narració curta Miquel no tenia esmena, dins L’altre geperut i altres contes més, de Jesús Ernest Martínez Ferrando, llegim:
Enric va adquirir certa mestria en el seu ofici de cambrer. S’esmunyia entre les taules com una lleugera anguila, amb el braç sostenint en l’aire la safata curulla d’ampolles, plats, gots, coberts, etc.
En la novel·la El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomero, trobem:
I havent dit inexplicablement això amb llàgrimes als ulls, s’esmunyí com una anguila maresa entre la gent pels carrerons estrets de la ciutat vella.
En Han donat solta als assassins, de Manuel Joan i Arinyó, podem llegir:
La mala bèstia se m’agafà al bescoll i a les espatlles, afonant les seues afilades, retràctils, agudes, fines i penetrants urpes en la meua carn, tan tova, i, a més d’esgarrapar-me hòrridament i despietada tota l’esquena, em mossegava les orelles a base de bé. Un servidor, pobre de mi, esmaperdut, acollonit i rabiant de dolor com no era cosa de dir, intentava deslliurar-se desesperadament de tan enutjós, feixuc i salvatge hoste, però, per més que de tant en tant aconseguira atrapar-lo per alguna pota, o pel cap, o per la cua, sempre se m’esmunyia com una anguila de l’Albufera…
En la novel·la Diumenge de glòria, de Vicent Ortega, llegim:
El cos d’aquest, rígid pel rigor de la mort, s’esmunyí com una anguila de les mans dels altres agutzils i caigué sobre un munt de deixalles que hi havia davall de la gran porta d’accés.
NOTA 1: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu s’usa també en altres llengües i així, en castellà es diu escurrirse como una anguila, en occità filar coma una anguila i en francés se glisser comme une anguille.