S’usa per a expressar la idea que la cara d’una persona s’ha quedat pàl·lida, que té la color trencada.
En la rondalla El príncep desmemoriat, d’Enric Valor, podem llegir:
–Signeu, que açò no us prova, Girau! – li aconsellà cínicament–. Esteu prim, ullerós i esgroguit com una llima, hè, hè!
–Marxeu, baronet, que de mi no traureu res! –respongué encoleritzat el príncep.
Els valencians diem esgroguit o engroguit, no esgrogueït.