Desaparéixer d’un lloc determinat amb intenció de no ser trobat.
En el llibre La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), de Manel Arcos, trobem:
A unes dues-centes passes del lloc apareixien, de sobte, dos socis més de l’Agre, els quals, en sentir els trons, pegaven a fugir en direcció cap al camí d’Oliva i s’endinsaven en la marjal, on s’esfumaven com una sargantana malgrat l’afany dels urbans per enxampar-los.
NOTA 1: Considere que l’autor hauria d’haver escrit s’esfumaven com a sagrantanes i no s’esfumaven com una sagrantana, ja que ens parla de dues persones, no d’una.
NOTA 2: En el parlar d’Alcoi, la paraula sargantana es pronuncia ‘sagrantana’.