Circumspecte, encarcarat, molt seriós.
En la narració curta La tornada, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Davant una nuvolada de xiquets, los veïns, sèrios i pagats, los caporals que finen; Sant Roc al coll de quatre fadrins ab monyo de grenyeta; los xiquets de la crossa abillats ab marineretes i les cametes crues, i presidint aquell corteig los majorals, i en mig lo clavari, Tòfol el Galano, ufà, cerimoniós, ert com un pésol, repartint rialletes a tots […]
NOTA: He escrit la paraula pésol amb accent agut damunt la e que és com apareix en l’edició de 1935, malgrat que en l’edició de 1996 apareix pèsol, amb accent greu. La grafia amb accent agut és la que reflectix la pronúncia valenciana del vocable i la que dóna com a preferent el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.