Referit a una persona: ‘tibat, estirat, orgullós’.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, trobem:
Entre aço y allo, l Alcalde (que a la traça shavia mamparat de algun raco, per ser daquells que saufeguen en lo test de les gallines), aixi com li donaren lo sant de que havien ya possat als matons in domo Petri, tornà per Deu tan ert, com si saguera begut last, y feu apartar a tot lo mon: perque encara que al principi va córrer un rum-rum y un tole-tole, com manà a la gent del bronçe que ho portaren tot a sanch y a foch, hagueren de possar lo cap entre les cames y jitón que la bayoneta tot ho aquieta.
En l’entrada ast del DNV trobem la definició següent: «Barra de ferro llarga i prima, acabada en punta per un cap, amb la qual es traspassa longitudinalment un animal o un tros de carn a fi d’anar rostint-lo mentre rep un moviment de rotació.»
La locució comparativa com si s’haguera begut l’ast equival a com si s’haguera engolit (o tragat) l’ast (o el cullerot, o la granera, o el gaiato). Totes aquestes locucions comparatives les emprem els valencians per a posar de manifest la circumspecció i la serietat excessives quan van acompanyades d’envaniment i supèrbia. És molt usat per a aquest concepte el fraseologisme pareix que s’haja tragat el cullerot.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.