Entrar en un lloc determinat a tota velocitat.
En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, llegim:
Eixia al carrer de Carnissers, tombava pel de Vilarrasa, enfilava el de Botelles i prenia la costanera del Tossal quasi sempre corrent; així entrava com una fona en la caldereria del tio Ximo.
En la novel·la juvenil Per què, Sara?, d’Enric Lluch i Girbés, trobem:
Una quadrilla sencera de nanetes i nanets entraren com una fona i ompliren de crits cadascun dels racons de la botigueta.
En El vol de les papallones, de Maurici Belmonte, podem llegir:
I em vaig llençar sobre la porta de l’habitació amb la intenció d’entrar com una fona i carregar-me el desgraciat que abusava d’ella.
NOTA: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com una fona que definix com a ‘molt ràpidament, a gran velocitat’.