Entrar en un lloc determinat a tota velocitat.
En el llibre de records d’infantesa L’ullal, de Martí Domínguez Barberà, podem llegir:
Però ella cridava a mitja llengua el meu nom. Una dona que passava pel carrer, somreia; i jo sentia caloreta a les galtes i me n’entrava en ma casa com un coet.
En la novel·la La senda llarga, de Josep Usó, trobem:
Tereseta venia corrents del carrer Major. Entrà a casa com un coet i sa mare, com sempre, la renyà:
–Tereseta! Aquestes no són maneres!