En sentit figurat i referit a persones: parlar durant molt de temps, passant d’un tema a un altre, explicant coses supèrflues, innecessàries, que no són interessants.
En la novel·la juvenil Falcó 3 cridant a Àguila 4, d’Albert Henàndez i Xulvi, podem llegir:
–Ja està bé de xarreta. Us enrotlleu com a persianes i els rebuts del telèfon van que volen.
En la novel·la Cel obert, de Joaquina Barba, llegim:
–Perdoneu la interrupció, però Andreu he de dir-te que ets un narrador pèssim i, a més d’avorrit, t’enrotlles com les persianes.
En la novel·la infantil L’habitació de ma germana, de Pep Coll, trobem:
Em va confirmar que efectivament, parlava amb el mateix Jaresky, i llavors jo em vaig enrotllar com les persianes dels finestrals de l’insti, de tres metres d’altura.
En la novel·la juvenil L’estirp de la sang reial, de Pep Castellano, llegim:
La dona que volia el llibre del beat s’enrotlla com les persianes. Joan mira Marta i té ganes de traure’s la clienta de sobre, però no pot.
En la novel·la juvenil El diari del pare, de Vicent Sanhermelando, trobem:
–Aquest tio s’enrotlla com les persianes! –contestà Robert, ja bastant molest–. Mira! –va dir, dirigint-se a Anna–. Xavi és el més indicat per anar a parlar amb el psicòleg.