Quan diem que algú s’engul (o es xupla) el món com si fóra un ou expressem la idea que la persona a la qual ens referim és molt animosa, té molta vitalitat i molta espenta i és capaç d’assolir qualsevol cosa que es propose.
En la novel·la L’estrep, de Joan Olivares, podem llegir:
Joan tenia una llengua llarga com una espasa i esmolada com una destral, això ningú no ho negaria, i uns rampells que semblava que s’havia d’engolir el món com si fóra un ou. Però tots sabien que era incapaç de fer mal a ningú, cosa que no podrien dir alguns dels qui l’acusaven.