Fer creure (a algú) amb trucs i mentides que les coses són diferents de com són en realitat.
El diumenge 4 de maig del 2008 Enric Morera va publicar en el seu blog l’article titulat ‘Caragols’, a on podem llegir:
Als valencians ens han dividit, enganyat, conflitivitzat, fomentant l’anti… En definitiva ens enganyen com a caragols.
Tudi Torró, en l’article ‘D’Herodes a Pilat’, publicat en el número 249 de la revista Allioli, escriu:
Tot pur engany, ens enganyen com a caragols, això no els interessava gens ni miqueta […]
Vicent Luna, en l’article ‘L’únic eix possible, PSOE-PP’, publicat en el diari digital L’Econòmic, escriu:
De tota aquesta història, i una vegada més, hem d’aprendre, si més no, dues coses. Una, que en qüestions importants de model i estructura d’estat el PP i PSOE són el mateix i ens enganyen com a caragols.
En l’article ‘Ens enganyen com a caragols’ de Josep Lluís Pitarch publicat en El Punt (edició del País Valencià) (12-18 de gener del 2003) llegim:
Cada dia que passa crec que hi ha menys coses que em sorprenen, dels sàtrapes que ens governen: ens diuen el que volen, amagant-nos les vertaderes intencions; fan i desfan al seu gust jurant-nos que ho fan per nosaltres; justifiquen el que els convé i el que no s’ho callen i, en definitiva, ens enganyen com als caragols!
En la novel·la juvenil El servidor de l’alquimista, d’Enric Lluch i Girbés, podem llegir:
–El vostre amo, per molt principal que siga, us ha enganyat com als caragols. Açò no és or, tot i que s’assemble molt.
En la novel·la juvenil ¿Qüestió de feromones?, d’Enric Lluch i Girbés, trobem:
–Per què t’has posat eixa colònia que fa de mort?
–Que és de marca, xicot! –vaig replicar–. M’ha costat un ull de la cara i té .
–Doncs t’han enganyat com als caragols –rematà.