Referit a la cara d’una persona: fortament enrojolat, amb les galtes molt vermelles.
En el conte Parricidi, de Víctor Català, podem llegir:
L’home ajustà la finestra i retornà lentament cap a la Lena; va agafar-la d’un braç, atraient-la cap a si; li clavà la mirada en el rostre –encès com una rosella– i se la guaità amb fixesa, sense pestanyejar; ella estava confosa, no sabia què fer ni què dir, i girà el cap per fugir d’aquells ulls esquerps que semblaven punxes.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, llegim:
Sobtadament, Albert, que se li havia acostat tot silenciós i amb el cor bategant-li impetuosament, la va encerclar per darrere amb els seus braços i, d’una urpada, li obrí la brusa. La xica va llançar un crit; forta com era, va aconseguir deslliurar-se, i pegà a fugir cap a la casa. Amb les galtes enceses com a roselles, corregué tota furiosa a contar-ho a la cuinera i majordoma, la Joaquima, la qual va acudir a la senyora, que estava reclosa en un salonet, dalt, lliurada a una lectura piadosa i a la meditació, com acostumava cada dia.
NOTA: El conte Parricidi, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.