Enfadar-se, irritar-se, molestar-se amb molta facilitat per coses de poca importància. Tindre poca capacitat per a suportar adversitats, contrarietats, impertinències, indirectes, etc. Equival a encendre’s com l’esca (o com un coet, o com un lluquet, o com un matoll d’herba seca, o com un sant Llorenç, o com una brasa, o com una metxa) i a pujar-se’n a la figuereta.
Joaquim Martí Mestre arreplega aquesta comparança en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) en l’entrada encendre (pàg. 223).
Escriu Martí Mestre:
cada volta que li gastaven les olives s’encenia com una trompa y es possava a pique de embocar els huits y els nous (Rondalla, 24)