1) En sentit real i referit a una cosa, però també a una persona o a un animal: començar a cremar-se amb molta rapidesa.
2) En sentit figurat i referit a una persona: enfadar-se, irritar-se, molestar-se amb molta facilitat per coses de poca importància. Tindre poca capacitat per a suportar adversitats, contrarietats, impertinències, indirectes, etc. Equival a encendre’s com l’esca (o com un coet, o com un lluquet, o com un matoll d’herba seca, o com un sant Llorenç, o com una brasa, o com una trompa) i a pujar-se’n a la figuereta.
3) En sentit figurat i referit a una persona: enrojolar-se per vergonya, ruboritzar-se, fer-se colorat.
4) En sentit figurat i referit a una persona: enrogir-se per ràbia, còlera, enardiment, etc.
5) En sentit figurat i referit a una persona: fer les coses de manera molt ràpida, accelerada, vertiginosa.
En Ronda naval sota la boira, de Pere Calders, llegim:
A l’hora de néixer, vaig ser nadó prematur. Incapaç d’esperar els vint-i-un anys per a servir, vaig ingressar a l’exèrcit poc després de complir-ne setze, com a cornetí d’ordres. Una vida així es va encenent com una metxa.