1) En sentit real: molt eixut.
2) En sentit figurat i referit a un ésser humà: que té poca carn i poc greix, que és flac i està acartonat.
3) En sentit figurat i referit a un ésser humà: esquerp, aspre, difícil de tractar, de poques paraules, molt reservat, de caràcter adust.
En La pols i el desig, de Jesús Moncho, podem llegir:
Un xicot, tot descabellonat, eixut i prim com un abadejo, amb les mans a les butxaques, els citava fixament; havia suat força i feia temps que no es recordava de rentar-se la cara.
En la novel·la Escacs de mort, d’Eduard Mira, trobem:
Les negociacions perquè la galera em passàs a València no començaren amb bon peu. El patró, un francés eixut com un bacallà, d’escasses i agres paraules, es negava a atendre a raons.